Raúl Cimas i altres amics de Buenafuente
En una entrevista l’any 2021 en aquest diari, Andreu Buenafuente explicava que s’ho passava bé intentant trobar talents. Buscar-los és com buscar amics per sortir a jugar… “M’emociona el talent”, deia, “i n’hi ha força, però molt menys del que creiem”. La genialitat és difícil de trobar, comentava. “Veig un paio i me l’imagino amb mi. Això m’activa. Ara vaig a totes amb Raúl Cimas, que és genial”. Al programa de Buenafuente a TVE, Futuro imperfecto, que ha fet la primera temporada, Cimas ha estat un convidat freqüent, com ho era a Late Motiv. És un moment televisiu singular.
Cimas va ser de la colla de La hora chanante (2002-2006) i Muchachada nui (2007-2010), en què es practicava un enginyós humor de l’absurd. Eren ximpleries, entenent el concepte com un disbarat intencionat, un bunyol gegantí que es reia de si mateix. Al darrere hi havia molta intel·ligència, no eren burrades de cretí. Autor de còmics, el 2023 va protagonitzar amb Esperanza Pedreño la sèrie Poquita fe, una àcida broma sobre la banalitat del dia a dia i com sobreviure-hi. Una sèrie de la qual afortunadament els seus creadors, Pepón Montero i Juan Maidagán, estan fabricant la segona temporada. I el Cimas d’ara continua igual. Al programa de Buenafuente ha explicat una autobiografia interminable i estrambòtica. Tan aviat és un expert llicenciat a la prestigiosa universitat politècnica Dani Rovira, com el fundador de la robòtica que va estudiar amb Isaac Assimov (“un paquete”), o un expedicionari a Egipte que rescata de la mòmia Calleja o Iker Jiménez. I Buenafuente se l’escolta amb una aparent perplexitat.
Buenafuente fa una ironia còmoda que practica amb elegància i manifesta alguna convicció, com el recordatori del genocidi a Gaza
Futuro imperfecto té recursos que són de l’etapa primerenca de Buenafuente a televisió. Per exemple, ara surt, interrompent-lo, el director del programa, que connecta des de la sala de control. Pacient i sense perdre mai les maneres, el renya reiteradament per alguna cosa que ha fet malament. David Martos, així es diu encara que Buenafuente s’equivoqui sistemàticament a l’hora d’anomenar-lo, ja sortia fent el mateix paper al darrer programa de Buenafuente a TV3, i les seves aparicions recorden una altra figura dedicada a tocar la pera en els xous primerencs de l’humorista, el Follonero, que, posant-hi més mala bava, interpretava Jordi Évole.
Altres companyies de Buenafuente són més conegudes, com Berto Romero o Silvia Abril (duo conjugal que va guanyar notorietat presentant els Goya del 2019). Futuro imperfecto ha anat els dijous després de La revuelta. El darrer dijous va fer 1.107.000 espectadors, mentre que un Broncano debilitat en va tenir 1.056.000. Òbviament, la relació entre tots no és d’ara. El març del 2017 Broncano va arribar a substituir Buenafuente, inesperadament absent, en un Late Motiv. Mirant vídeos d’aquest històric programa es veu com alguna vegada l’entrada de Broncano va acompanyada d’insults del públic (“lerdo”, “incesto”), dialèctica que ha repescat en l’obertura de La revuelta, on la relació amb el públic és, moltes vegades, més fresca i emotiva que en entrevistes poc preparades i amb brometes reiteratives, preferiblement escatològiques. En aquesta segona part li hauria de posar un punt més de malícia i teca.
Buenafuente fa el que sempre ha sabut fer. Una ironia còmoda que acostuma a practicar amb elegància (hi ha excepcions), estirabots molt calculats i si cal… manifestació d’unes poques conviccions de manera despullada, sense embolicar-ho amb acudits o brometes, com el recordatori setmanal del genocidi a Gaza.
Enlace de origen : Raúl Cimas i altres amics de Buenafuente